La meva llista de blocs

divendres, 5 de febrer de 2016

UFO del 2009


Vaig tancar el 2015 donant les últimes puntades al Grandmother Garden (li queda pendent una entrada com déu mana) i esborrant de la meva llista d’UFOs el que l’encapçalava des de temps immemorials. I he començat el 2016 amb el següent de la llista. Si l’acabaré enguany o no, ho descobrirem quan acabi l’any. De moment, l’he agafat amb moltes ganes. El vaig començar allà pels volts del  2009, ufff com passa de ràpid el temps, amb molta embranzida, però tallats els blocs on van aplicats els gossos i amb mitja dotzena d’arbres aplicats, va caure en l’oblit.

Així que en el que portem de mes he aplicat els 12 gossos, tallat i cosit els quadradets, cosit estrelles... Els cors aplicats m’estan costant més del que pensava a priori, així que ha estat l’excusa perfecta per fer-me amb els palets d’apliquick. No us descobriré res de nou si us dic que són una meravella, ohh quin goig treballar amb ells i què bé que queden les corves. El resultat és molt més ràpid i pulcre que com ho feia fins ara, enganxant la tela al paper amb les mini-agulles per aplicacions i passant la planxa. De debò, no hi ha color!! De totes maneres, em queda molt per aprendre perquè el centre del cor no està del tot com a mi m’agradaria. Si algú sap d’algun curs apliquick per Tarragona o Barcelona, que m’ho digui.

El que he d’admetre és que no m’agrada gens i quan dic gens és gens, que el marge de costura estigui inclòs en les mides del bloc. A mi m’agrada treballar a la inversa, és a dir, que em donin les mides del bloc i afegir-hi jo el marge. I és que jo no treballo a gust amb el quart de polzada que les anglosaxones inclouen en els blocs.

I després de tota aquesta parrafada, imagino que ja sabeu de quin treball us estic parlant, oi??



Cerré el 2015 dando las últimas puntadas al Grandmother Garden (le queda pendiente una entrada como dios manda) y borrándolo de mi lista de UFOS, que lo encabezaba desde tiempos inmemoriales. Y he empezado el 2016 con el siguiente de la lista. Si lo terminaré este año o no, lo descubriremos cuando termine el año. De momento, lo he retomado con mucha energía. Lo inicié allá por el 2009 con muchas ganas. ¡¡ufff qué rápido que pasa el tiempo!!. Pero cortados los bloques donde van aplicados los perros y con media docena de árboles cosidos, cayó en el olvido.

Así que en lo que llevamos de mes he aplicado los 12 perros, cortado y cosido los cuadraditos, cosido estrellas… Los corazones me están costando más de lo que a priori creía, excusa perfecta para hacerme con los palitos de apliquick. No voy a descubrir nada nuevo afirmando que son una maravilla. ¡Qué gozada trabajar con ellos, qué bien quedan las curvas! El resultado es más rápido y pulcro que como lo realizada hasta ahora, enganchando la tela al papel con las mini-agujitas para aplicaciones y pasando la plancha. En serio, una maravilla. De todos modos, me queda mucho aprendizaje, porque el centro del corazón no está del todo a mi gusto. Por ello si alguien sabe de algún curso de apliquick por Tarragona o Barcelona, que me lo haga saber.

Debo admitir que lo que no me gusta en absoluto, es más, detesto, es que el margen de costura quede incluido en las medidas del bloque. A mí me gusta trabajar a la inversa, es decir, conocer las medidas del bloque y añadir yo el margen de costura. Eso de que el cuarto de pulgada quede incluido no es de mi gusto, pero es lo que suelen hacer los diseñadores anglosajones.

Y después de todo este rollo, ¿sabéis ya de que diseño os he estado hablando?



I finally finished my Grandmother Garden quilt (I just need some time to take photos and I’ll show it to you). Having finished it, I picked up the next project in my ufo list. I started it in 2009 and I quickly put it aside, I don’t know why. Whatever the reason was, I don’t care. Although I’m so excited working in it, who knows if I’ll be able to finish it this year.

So far this month, 12 dogs are done, squares and stars on its way. Nevertheless, the hearts are not as easy as they seem. That’s why I’ve purchased the apliquick sticks. These sticks are absolutely helpful when you are trying to get sharp forms. Believe me, if you haven’t used this tool, give it a try. I would like to attend some classes to learn how to perfectly use the sticks.

I’m enjoying this project, it cannot be denied. However, I don’t put up with the fact that some designers include the seam allowance in the block measurements. Imagining the quarter inch included in the block makes me make a lot of mistakes.

Having said that, does this project ring a bell?

diumenge, 27 de desembre de 2015

pessebre




I aquest ha estat el meu altre treball nadalenc. Es tracta del pessebre de DMC, per si us interessa es tracta d'un kit. Personalment, els patrons no estan massa ben explicats, tal vegada sigui que jo sóc bastant inexperta amb això del ganxet. M'ha costat seguir molt el gràfic, crec que no hauria estat de més incloure algunes indicacions. Si teniu ganes de teixir el vostre pessebre, n'hi ha un parell de gratuits, visiteu el blog de DMC per descarregar els patrons d'aquest, o si no el dissenyat per l'autora del blog Gallimelmas e imaginancias per a Katia, tots dos són preciosos. Tant el de DMC com el de Katia estan millor explicats que el del kit.

Y este ha sido mi otra labor navideña. Se trata del pesebre de DMC, por si os interesa se trata de un kit. Personalmente creo que los patrones no están bien explicados, o tal vez sea que soy inexperta con el ganchillo y me cuesta entenderlos. Me ha costado seguir los gráficos, no hubiese estado de más incluir algunas indicaciones. Si tenéis ganas de tejer vuestro pesebre, hay un par de gratuitos, vistad el blog de DMC para descargar los patrones de este, o si no el diseñado por la autora del blog Gallimelmas e imaginancias para Katia, ambos son preciosos. Están mucho mejor explicados que el del kit.

This has been my last handmade xmas ornament. This DMC kit is not enough well explained. It might well be that I am a beginner with the hook and I cannot understand the pattern at all. I wish they included some tips and indications. Just in case you want to have your own holy family, there are two free patterns available. The former  belongs to DMC too, you can download the patterns here; the latter is designed by the author behind the  blog Gallimelmas e imaginancias for Katia, both are really cute and with well-explained indications.

dijous, 17 de desembre de 2015

Bon Nadal



Per mi les festes nadalenques comencen amb el sorteig de la loteria del 22 de desembre, tot i que cada vegada l’inici del Nadal s’avança més i més. No fa pas massa anys els llums de la meva ciutat s’encenien pel pont de la Puríssima i ara hi ha un desfici irrefrenable que fa que a finals de novembre ja s’encenguin. Bé, serà que hi ha una necessitat creixent de fomentar el consumisme, necessitat que no comparteixo en absolut, però qui sóc jo per criticar el que els altres volen. És totalment lícit que els botiguers vulguin vendre i vendre, però amb mi que no comptin.
En part és per això que a casa tenim pocs guarniments nadalencs comprats, tret de l’arbre i quatre boles, tota la resta està fet a mà (els elfs Tilda, els dos brodats de Mirabilia, aquest i aquest, el camí detaula, el ren Rudolfla corona amb el moixonet, els estels de feltre... i algun altre que no he publicat al blog, encara). Déu n’hi dó!
Enguany he recuperat unes lletres brodades de fa molt de temps. Són un abecedari del llibre Sajou, Passion des Alphabets ancienes. Les lletres estan brodades utilitzant fils metàl·lics de DMC, que no recomano en absolut. És difícil treballar amb ells perquè són aspres, gens suaus, fins i tot utilitzant la cera especial per fil. A més, el fil en si està format per diferents filaments metàl·lics a l’interior dels quals hi ha un fil negre, així que a mesura que vas brodant, els filets metàl·lics es desgasten i deixen veure el fil negre interior. Els vaig utilitzar ja fa uns anys i em van desagradar tant que un cop acabades aquestes lletres, el vaig deixar oblidats en un calaix i allí segueixen. Potser ara DMC en fabrica de millor qualitat, ho desconec, però aquests no són gens recomanables. I aquestes lletres també van acabar oblidades en una bossa juntament amb el feltre completava el projecte. No em va agradar el resultat gens ni mica, per això he volgut recuperar-les, desfer la banderola que havia fet i tornar-ne a fer una de nova. No tenia cap tela adient, però ho vaig solucionar en la visita a la fira nadalenca de patchwork a Sitges (quina meravella de carpa, d’ambient, de tot, espero que sigui la primera de moltes). I aquí està la meva banderola refeta, ara m’agrada molt més!!

I a vosaltres, us agrada fer a casa els guarniments de Nadal o preferiu comprar-los?









Para mí las fiestas navideñas empiezan con el sorteo de la lotería del 22 de diciembre, a pesar que cada vez el inicio de la Navidad se adelanta más y más. Hace unos años el alumbrado navideño de mi ciudad se encendía para el puente de la Purísima y ahora un impulso irrefrenable hace que a finales de noviembre ya estén las calles ornamentadas. Bueno será que hay necesidad de fomentar el consumismo, necesidad que no comparto en absoluto, pero quien soy yo para criticar lo que el resto parece querer. No obstante, es lícito que los comenciantes quieran vender más, pero para ello que no cuenten conmigo.
Es en parte por ello que en casa tengo pocos adornos navideños comprados, a excepción del arbolito y unas cuantas bolas, el resto está hecho a mano (los elfos Tilda, los dos bordados Mirabilia, este y este otro, el camino de mesa, Rudolf, el renola corona con el pajarito, las estrellas de fieltro… y alguno otro que no he publicado todavía en el blog).  

Para este año he recuperado unes letras bordadas mucho tiempo atrás. Son un abecedario del libro Sajou, Passion des Alphabets ancienes. Están bordadas con hilos metálicos DMC, que no recomiendo para nada. Me resultó difícil trabajar con ellos debido a su aspereza, incluso utilizando la cera especial para hilos, eran difíciles de domar. Además, el hilo en sí está compuesto por distintas hebras metálicas que recubren un hilo negro interior. A medida que bordaba se deshilachaban las hebras metálicas y afloraba el hilo negro interior. Al terminar el bordado de estas letras, los aparqué en un cajón y cayeron en el olvido. Quizás DMC los fabrica ahora mejor, lo desconozco, pero los que yo utilicé fueron nefastos. Las letras terminaron olvidadas también en una bolsa junto con el fieltro que completaba el proyecto. No me gustó el resultado, por eso nunca llegaron a lucir, pero este año me empeñé en recuperarlas, deshacer la banderola y volver a coser una de nueva. No tenía ninguna tela que me convenciera pero este inconveniente lo solucioné en mi visita a la feria navideña de patchwork de Sitges (¡qué maravilla de carpa, de ambiente, de todo! Espero que sea la primera de muchas). Y aquí está mi banderola rehecha, ahora me gusta mucho más!!
Y a vosotras, ¿os gusta coser adornos navideños o preferís comprarlos?



Although the Xmas atmosphere is obvious, I traditionally feel Xmas arrival on December 22nd, the Xmas lotto day in Spain. Some years ago the lights were switched on around the 6th December. Now the last week of November they are on. Times are changing and people are prone to consumerism and lights, shop windows, jingles and so forth are a way to promote it. I personally don’t like it, but I cannot do anything but making my own Xmas ornaments.

This is why I have purchased just a few Xmas ornaments and the great majority of them are handmade (Tilda’s elfs, my two Mirabilia fairies, this one and this other, a tablerunner, Rudolph, the reindeera wreath with a little bird, some felt stars… and some others that I have not shown here yet).
Some years ago I stitched some letters from the book Sajou, Passion des Alphabets ancienes. I used DMC metallic threads; they were so disgusting and awful that I have not used them again. These threads were totally ‘untamed’, if a thread can be untamed, I mean they were really difficult to use, because its roughness, although using a special thread wax. The more I used them, the more the fibers they were made of frayed and the inner black thread appeared. Obviously this was not the desired effect. I have not stitched with this material again. I ignore if DMC has changed its composition, but I do not recommend them.
I was so disappointed with the result that my garland ended up in a forgotten plastic bag. Nevertheless I recently decided to give it a try and with a fabric purchased in Sitges I sewed another pennant banner that I really like.
What about you? Do you like buying Xmas ornaments or do you prefer the handmade ones?



divendres, 13 de novembre de 2015

una altra window bag


... sí, una altra i ja no sé quantes en porto cosides. La veritat és que són d'allò més útils, perquè amb una ullada ràpida pots saber que hi a dintre. La tela exterior la vaig comprar a Sitges, és de Dashwood Studio. Bé, crec que aquesta em servirà per desar els amigurumis que tinc a mig fer. De ben segur que no serà l'última. No us passa a vosaltres que trobeu un patró d'allò més pràctic i no podeu parar de cosir coses??

... sí,otra y ya he perdido la cuenta de las que he cosido. La verdad es que son muy útiles, porque de un vistazo puedes saber que llevas dentro. La tela exterior la compré en Sitges, es de Dashwood Studio. Bueno, creo que ésta la utilizaré para llevar los amigurumis que tengo a medio haver. Seguramente no será la última que cosa. ¿No os pasa que cuando dáis con un patrón muy práctico no podéis parar de coser cosas?

... another one and I can't remember how many bags I've sewed. The truth is that they are so practical than you know what's inside just with a quick look. I bought the patterned fabric in Sitges, it belongs to a Dashwood Studio's collection.  This one is gonna to carry my amigurumis in progress. I am pretty sure this is not gonna be the last one. I don't know why but when I find a useful pattern I can't help sewing it over and over.

dilluns, 19 d’octubre de 2015

box bag



Una de les meves visites diàries obligatòries és el blog del TM. No hi ha labor que publiqui la Marta de les seves alumnes que no m’agradi. Si Vic fos més a prop, de ben segur que dia sí i dia també estaria visitant el TM. Per sort per la meva economia hi ha certa distància entre Tarragona i Vic. Però sempre queden les compres online.

El que us deia, que cada dia entro al blog i amb cada novetat que proposa la Marta, em quedo amb les ganes de sumar-m’hi. Així que quan va aparèixer el kit de la box bag, vaig caure de quatre potes. Ohhh, com m’agrada aquesta box bag i què útil que em serà quan li doni ús. Primerament, volia que fos un necesser per tenir-lo a la feina, però crec que lluirà poc a l’oficina. Així que potser l’utilitzaré per desar els cabdells dels amigurumis. Bé, sigui quin sigui el seu ús, no em podeu pas negar que és una preciositat.

Una de mis visitas diarias obligatorias es el blog del TM. No hay labor que publique Marta de sus alumnas que no me guste. Si Vic estuviera más cerca, seguro que día sí y día también me dejaría caer por la tienda. Por suerte para mi economía, hay cierta distancia entre Tarragona y Vic. Pero siempre queda la tentación de las compras online.

Lo que os decía que cada día visito su blog y cada novedad que propone Marta me deja con las ganas de unirme al proyecto. Así que tan pronto apareció el kit de la box bag, de cabeza que me lancé a la compra. Ohhh, como me gusta esta box bag y que útil va a ser cuando decida su uso final. Primeramente quería que fuese el neceser que tengo en el trabajo, pero lucirá poco en la oficina. Así que puede que lo utilice para almacenar las madejas de los amigurumis. Ya veremos, lo que es innegable es que es una preciosidad.

I daily visit TM’s blog. I love the projects Marta publishes every day. I wish Vic was no so far away from Tarragona. I pretty sure if it was closer I would spend lots of money there. Luckily for my pocket, it is not. Nevertheless, we can purchase her kits online.

As I was saying, I visit her blog every day and I fell in love with her box bag immediately. No way would I lose the option to join in this project. Although it is ready to use I don’t know yet if it will be a good way to keep my personal belongings in the office or to keep the cotton for my amigurumis projects. It doesn’t matter, it is terrific, isn’t it??

dimarts, 6 d’octubre de 2015

Monsieur Lapin





Monsieur Lapin és tot un senyor francès, de cap a peus! Li agraden els jerseis a ratlles i no es desprèn de la seva boina mai de la vida. Li agrada passejar pels Camps Elisis, però el que més li agrada és anar al camp i recollir les mores que creixen al costat dels camins. Després fa melmelada. Es passaria la vida menjant-ne, és un bon vivant!!




Monsieur Lapin es todo un señor,  francés de pies a cabeza. Adora los jerséis a rayas y no se desprende de su boina por nada del mundo. Le gusta pasear por los Campos Eliseos, pero lo que más le realmente le chifla es ir al campo y recoger las moras que crecen en los márgenes de los caminos. Después hace mermelada con ellas, se pasaría la vida comiéndola, es un bon vivant, no cabe duda!!




Monsieur Lapin is a French gentleman. He adores wearing striped sweaters and he never forgets his beret at home. He spends his day walking along the Champs Elysees. Nevertheless, his favourite leisure activity is spending the day in the countryside collecting the berries he finds in the roadsides. At home he makes jam. He adores eating jam. 


dijous, 17 de setembre de 2015

steve, la tortuga de Pica Pau



Que la Yan Schenkel és una gran dissenyadora-il·lustradora, és evident i jo no vindré pas ara a descobrir la sopa d'all. Així que dir que els seus patrons són genials és una obvietat. Personalment,  crec que són altament addictius. Però segur que si us agraden els amigurumis ja la coneixeu i sabeu del que us parlo.

El meu primer amigurumi 'Pica Pau' és el patró gratuït de la tortugueta anomenada Steve. Una autèntica meravella! És que aquests petits animalons tenen ànima. Potser us sembla una bestiesa monumental, però tenen un no sé què que no he trobat en altres patrons.

Fa ja unes setmanes que va publicar el seu primer llibre, que ha estat àmpliament ressenyat en diversos blogs. I només us puc dir que feia temps que no em topava amb una publicació tan ben estructurada, planificada, interessant i totalment recomanable. 



Que la Yan Schenkel es una gran diseñadora-ilustradora es evidente, por lo tanto no estoy diciendo nada nuevo. Así que afirmar que sus patrones son geniales es una obviedad. Personalmente, los encuentro adictivos. Pero seguro que si os gustan los amigurumis ya la conocéis y sabéis de lo que hablo.

Mi primer amigurumi 'Pica Pau' es el patrón de la tortuguita llamada Steve. Una maravilla!! Es como si estos pequeños animalillos tuviesen alma. Quizás penséis que estoy diciendo auténticas chorradas, pero sus patrones tienen un no sé que que no he encontrado en otros. 

Unas semanas atrás salió a la venta su primer libro, ampliamente reseñado en diversos blogs. Solo puedo decir que llevaba tiempo sin toparme con una publicación tan bien estructurada, planificada, interesante y totalmente recomendable.




Assuring that Yan Schenkel is a great artist is something obvious.  Their patterns are terrific. In my opinion, they are totally addictive, so once you’ve started crocheting one, you cannot help going on. You might well know what I am talking about if you know her.

My first Pica Pau’s amigurumi has been Steve, the turtle. An adorable creature! It is as if these little animals had soul, let me say it! You may believe I’m fool, but I have found something different in her patterns, something that other amigurumis don’t have.

Her first book was published some weeks ago. It has been reviewed in several blogs and I just want to say that it’s totally recommendable. 

dilluns, 7 de setembre de 2015

miaaaaauuuuu!!!!



Enganxada al ganxet!!! Estic que no paro, tot l'estiu vaig amb el ganxet amunt i avall. No paro de practicar, mirant tutorials i més tutorials al youtube. I tot i que hi ha certs passos que cal polir, crec que me n’estic sortint prou bé. I si no tinc un arsenal de cotó per anar practicant.

Us aviso, en les properes setmanes us bombardejaré amb fotos dels amigurumis que ronden per cases, de totes mides i colors. A casa ja fan broma dient que hauria de montar una paradeta.

Avui els hi toca a aquest parell de gatets, els trobo una monada, molt dolcets. Tret del color del jersei, són iguals,  tot i que depenent dels detalls de les cares, poden arribar a tenir diferents "personalitats".



Enganchada al ganchillo!!! Estoy que no paro, llevo todo el verano con el ganchillo arriba y abajo. No paro de practicar, mirando tutoriales y más tutoriales en youtube. A pesar de que hay ciertos pasos que todavía se me resistente, creo que voy por el buen camino. Y si no tengo un alijo de algodón esperando a ser tejido.

Aviso a navegantes: en las próximas entradas no pararé con las fotos de amigurumis, de todos los tamaños y colores. En casa ya bromean con la idea de montar una parada para venderlos.

Hoy es el turno de este par de gatitos, no se puede negar que son muy dulces. Son idénticos a pesar del color de las rayas del jersey. Eso sí, dependiendo de los detalles de la cara, se pueden conseguir distintas "personalidades".




I can't help crocheting all day. I have been crocheting for a while, watching tutorials on youtube and I think I’ve managed quite well. I know I have to improve some stitches. Nevertheless my progress is quite evident. If not, I have a cotton stash ready to be crocheted.

Just in case you don't like amigurumis, I'm going to show you some of them in the following weeks. My family has suggested me to sell some. Obviously, they are pulling my leg!

These two cats are similar but for the color of the striped pullover. It cannot be denied that they are extremely cute. Although they are identical, you can make them slightly different just changing some small details in their faces.

dimarts, 1 de setembre de 2015

Tildas toy box



Ha arribat setembre, per molts s'han acabat les vacances, comença el nou curs escolar, els col·leccionables als quioscs... i també apareixen novetats editorials. M'ha sobtat enormement el nou estil de les nines de la Tone Finnanger, potser el nom de l'autora no us diu gaire cosa, però si us parlo de les nines 'Tildas', llavors ja sabreu de qui parlo. En breu estarà disponible la versió en anglès del seu nou llibre TILDAS TOY BOX, on apareixen les nines grassonetes que us mostro en la imatge. Aviat inundaran els blogs, n'estic segura perquè són una cucada.

Ha llegado septiembre, para muchos terminaron las vacaciones, comienza el nuevo curso escolar, los coleccionables empiezan a inundar los quioscos... y también aparecen novedades editoriales. Me ha sorprendido enormemente el nuevo estilo de las muñecas de Tone Finnager. Quizás el nombre de la autora no os dice nada, pero si hablamos de las muñecas 'Tildas', ya sabréis de quien hablo. En breve estará disponible  la versión inglesa de su nuevo libro TILDAS TOY BOX, donde aparacen las muñecas regordetas que os muestro en la imagen. Seguro que pronto empezarán a invadir todos los blogs, porque son una cucada.

September is here again. Holidays are gone, a new school year is coming and new books are being published. I am really astonished by the new dolls that Tone Finnanger has designed. They are completely different to the ones we are used to sew. Nevertheless, they are so cute and gorgeous and I have no doubt they will spread all over the net soon. Just in case you were interested in her new book, the title is TILDAS TOY BOX.

dijous, 6 d’agost de 2015

corona d'aniversari i vareta màgica


El mes passat va ser l’aniversari de la meva neboda i un any més, a banda del regal que li hem comprat, ha tingut un regal fet a mà. És un amor de nena, tot li agrada, i a més és molt agraïda, així que és un pler cosir per ella. 

Enguany vaig voler cosir-li una corona d’aniversari, que podrà utilitzar esborrant el número de la tela de pissarraen les festes dels propers anys fins que es cansi. I a més, una vareta màgica. De petita empaitava tots els gats, així que ho vaig tenir clar a l’hora de triar les teles.



El pasado mes fue el cumpleaños de mi sobrina y otro año más, a parte del regalo que le hemos comprado, ha recibido otro hecho a mano.  Es un amor de niña, le gusta todo, y encima agradecida, así que coser para ella es un placer. 

Este año le cosí una corona de cumpleaños, que podrá utilizar cambiando el número de la tela de pizarra en las fiestas de cumpleaños de los próximos años hasta que se canse. Ah, y también una varita mágica. De pequeña le chiflaban los gatos, así que lo tuve claro para escoger las telas.


Last month my nice turned 8 and this was her handmade present. She's sweet, albeit a little bit naughty. Sewing for her is a pleasure because she adores handmade items.

When she was younger she loved cats! No way could I use another fabric! She spent the whole afternoon wearing her birthday crown and playing with her magical stick.